23 Mar Bunyols, el dolç típic de les festes tradicionals d’Eivissa

Antigament i fins i tot avui dia, en alguns pobles, el dia abans de la festa major de la localitat, un grup de dones es reuneix en alguna casa i prepara bunyols segons la recepta tradicional eivissenca. L’elaboració, per tant, ja forma part de la festa, perquè en el procés de cuinar-los s’intercanvien notícies, bromes i acudits, gaudint d’una vetllada integrada en el ritual festiu.

Els bunyols eivissencs mai falten, per tant, en les grans celebracions no sols patronals, sinó també en noces, el dia de la matança del porc, balls populars en els pous i fonts i moltes altres festivitats, tant de caràcter públic com particular. És un dolç senzill d’elaborar però que requereix una certa destresa i experiència a l’hora d’ajustar les mesures dels ingredients.

Encara que cada família té la seva recepte i els seus trucs a l’hora de preparar-los, els bunyols porten una mescla de farina, patata (que també pot substituir-se per carabassa o poma), llavors i licor d’anís, ous, sucre, suc de taronja i llimona i llevat, entre altres ingredients.

Amb aquests ingredients es prepara una massa espessa, encara que líquida, que després es fregeix en abundant oli de gira-sol en un calder o paella profunda, amb l’ajuda d’una eina que dóna la forma a les unitats de dolç (bunyolera). Una vegada frits, cal deixar-los reposar fins que es refreden i, abans de servir-los, empolvorar-los amb sucre.

A diferència dels bunyols cruixents que es produeixen en altres latituds espanyoles, la seva textura és tova i esponjosa. Constitueixen un veritable plaer i també poden trobar-se en algunes pastisseries tradicionals, que els ofereixen diàriament, fent possible el seu consum en qualsevol època de l’any.

A l’entorn de Es Torrent és habitual gaudir-los en les festes patronals de Sant Josep i Es Cubells, però també moltes altres jornades, com per exemple quan s’organitzen festivals benèfics o recol·lectes. Ningú hauria de marxar-se d’Eivissa sense provar-los, perquè constitueixen un veritable exemple de l’enginy gastronòmic eivissenc, que amb uns pocs ingredients molt modestos es pot aconseguir un mos espectacular i inoblidable.