20 Des Les cinc races autòctones de la ramaderia d’Eivissa que cal protegir

Des de 2008 existeix la Federació Pitiusa de Races Autòctones (Fepira), que treballa per a evitar l’extinció de la ramaderia de varietats locals, ja que formen part del patrimoni cultural i gastronòmic d’Eivissa i Formentera. La composen cinc associacions de criadors dedicats a l’ovella, la cabra, la gallina, el conill i el porc eivissencs, que són varietats úniques de l’arxipèlag i que conformen un producte culinari d’extraordinària qualitat, que ens vincula amb el passat de l’illa.

El porc eivissenc, de pell negra i trets diferenciats, s’està recuperant de la seua pràctica extinció, gràcies a la conservació d’una petita població que encara existia a Formentera a principis d’aquest segle. Aquesta varietat de porc senglar, que proporcionava embotits, xulla i magre a les llars, es creu que va ser introduïda en els segles XVII o XVIII. Torna a criar-se des de 2008, creuant mascles amb femelles de raça negra mallorquina, que genèticament és la més semblant. Cinc finques ( 4 a Eivissa i 1 a Formentera) es dediquen a la seua criança, amb l’objectiu de recuperar aquesta raça, que proporciona una carn exquisida que recorda a la del porc ibèric.

L’ovella eivissenca és un animal entroncat amb el bestiar oví del Mediterrani Occidental, encara que amb unes característiques molt específiques. Ha estat present a les cases eivissenques des de fa molts anys, en proporcionar carn i llet. Lamentablement, es troba en greu perill d’extinció a causa de la introducció durant el segle passat d’altres races foranes més productives. Es tracta d’un animal molt rústic, perfectament adaptat a les condicions de l’illa i d’elevada resistència a les malalties.

La cabra eivissenca ha estat present en les explotacions rurals, sovent en ramats mixtos amb ovelles. Històricament, han proporcionat cabrits per al consum i llet destinada a l’elaboració de formatges, molt valorats entre la població. És un animal també molt resistent, que aprofita com alimentació qualsevol vegetal al seu abast. La grandària és mitjana i la coloració molt canviant.

La gallina eivissenca es diferencia clarament de la resta de varietats de Balears, mostrant una influència del tronc atlàntic sobre el tronc mediterrani, ja que són més pesades i amb la cresta més petita. Ha constituït un element essencial, aportant carn i ous a la dieta dels eivissencs durant segles. Aquests últims tenen la closca de color crema i el seu pes ronda els 65 grams.

El conill pagès és l’únic autòcton de Balears. La seua presència a les cases és molt antiga, on ha estat capaç de sobreviure. És de fàcil manteniment i la fertilitat de les mares és elevada, afavorint una producció de carn de gran qualitat que tradicionalment s’ha destinat al consum casolà. Són animals de cos robust i arrodonit, de talla mitjana.