27 Feb Pebrots de Padrón: de Mèxic a Es Torrent, passant per Galícia

Un dels entrants imprescindibles a la carta de Es Torrent, i que sovent, a petició dels clients, serveix també com a guarnició per a determinats peixos, mol·luscos i mariscos, són els famosos Pebrots de Padrón. Els importam de Galícia i, en general, ens arriben suaus, sense grans sorpreses en forma de picant.

El cultiu d’aquesta varietat de pebrot va començar en terres de A Coruña gràcies a les llavors portades des de l’estat mexicà de Tabasco per monjos franciscans, que en el seu retorn al vell continent varen trobar refugi en el convent de Herbón, dins del municipi de Padrón (segle XVII).

A la fi del segle XVIII el comerç d’aquesta varietat de pebrot, tant sec com molt, ja constituïa una important font d’ingressos per a la zona. El procés de selecció varietal i la pràctica agrícola de la recol·lecció precoç, va començar a transmetre’s dels monjos als agricultors de l’entorn, creant un sistema de producció molt especialitzat, fins a l’extrem que les llavors es transmetien entre generacions a través del dot i mai fora d’aquesta comarca. Amb els anys, acabaria conformant un dels productes gastronòmics més representatius de Galícia i de la gastronomia espanyola, incorporant-se, pel seu deliciós sabor, a les cartes de múltiples establiments de tot el país.

En l’actualitat, els autèntics pebrots de Padrón s’emparen en la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Pemento de Herbón, en homenatge al llogaret on es situa el cenobi on es va iniciar el seu cultiu. L’espècie de pebrot es denomina Capsicum annuun i el seu fruit sempre és recol·lectat en estat immadur precoç, comercialitzant-se en fresc. Se’l reconeix pel color verd lleugerament clar, una longitud d’entre 3,5 i 5,5 centímetres i un diàmetre màxim entre 1,5 i 2 centímetres.

Una de les seues característiques més destacades és que no tots els fruits presenten un sabor picant, sinó que aquest apareix aleatòriament, per la qual cosa sol dir-se, en gallec, que “uns pican e outros non” (uns piquen i els altres no). La picor, en tot cas, és lleugera, ja que els productors s’esforcen a seleccionar les plantes que aporten els fruits més intensos i les eliminen. Que aquests piquin més o menys, en qualsevol cas, depèn de factors com la temperatura, la humitat, la composició del sòl, l’estat de desenvolupament del fruit en el moment de recollida… Convé, però, gaudir-los per la textura i sabor meravellosos, encara que sempre amb un tros de pa al costat per si de cas.