06 Nov Posidònia oceànica, Patrimoni de la Humanitat

Des del 4 de desembre de 1999, Eivissa forma part del catàleg de béns Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, formant part d’un exclusiu club mundial del qual Espanya és el membre més destacat. L’illa disposa de quatre béns inscrits en aquesta declaració: les muralles renaixentistes de la ciutat, el jaciment fenici de Sa Caleta, la necròpoli púnica de Puig des Molins i un únic ben natural i submarí: les praderies de posidònia oceànica, que també envolten l’entorn de Es Torrent, igual que tota la costa pitiusa.

El fet més destacable de les praderies de posidònia, que són una planta marina fanerògama endèmica del Mediterrani, és que constitueixen l’origen de la bellesa i transparència de les aigües del mar pitiús. La seva conservació, per tant, és estratègica i imprescindible, perquè la vasta biodiversitat de les aigües d’Eivissa i Formentera depèn directament de la seva bona salut. Igual que els esculls de coral en les mars tropicals, les praderies de posidònia són un patrimoni mundial la seva pèrdua seria una catàstrofe per a la cadena tròfica. Cal cuidar-les de la millor manera, per exemple, evitant fondejar sobre elles, ja que les ancores i les cadenes seguen la seva vegetació i deterioren la seva qualitat i capacitat oxigenadora i de retenció de la sorra a les voreres.

Les posidònies i formacions que originen són, així mateix, un pilar bàsic en la creació de recursos importants per a l’economia de les illes: la pesca, la sal i, en l’actualitat, per a la indústria turística, per l’íntima interpel·lació en la formació de platges i la puresa de les aigües. La mar, per tant, constitueix una font de riquesa i un element intrínsec a la particular identitat de les Pitiüses. El substrat arenós que es caracteritza per una moderada profunditat i la transparència de la mar, constitueixen l’ambient idoni per a la posidònia oceànica, les praderies de la qual formen el paisatge dominant d’un ecosistema marí escassament alterat.

Foto: Xavier Mas (Viu la Posidònia)

Les praderies de posidònia són considerades com a hàbitat de protecció prioritària per la directiva Hàbitat de la Unió Europea. L’àrea és, a més, zona d’especial protecció dels ocells (ZEPA), està inclosa en la Xarxa Natura 2000 de la CEE i inscrita en el Conveni Ramsar sobre la Llista de Zones Humides d’Importància Internacional.

La planta de posidònia és una fanerògama endèmica de la mar Mediterrània que té una organització externa pròpia de les plantes superiors: arrel, tija, fulles i capacitat per a produir flors i fruits amb llavors. Creix cobrint els fons marins i formant frondoses praderies. En general, aquestes es troben en alarmant regressió per la seva elevada sensibilitat a les pertorbacions ambientals, mentre que a Eivissa es troba en un estat excel·lent, sent essencials per a contenir els elements de bellesa excepcional del lloc, així com per a mantenir els processos essencials per a la conservació de l’ecosistema i la biodiversitat que alberga.

Un ecosistema submarí i litoral d’extraordinari interès amb espècies amenaçades d’elevat valor científic, que configuren un paisatge mediterrani únic per la seva riquesa natural i cultural.