21 Ago Agost, temps d’ametlles

Antigament, malgrat la intensa calor, el mes d’agost era una de les èpoques de major activitat en els camps d’Eivissa. Arribava el moment de la recol·lecta de l’ametlla, una fruita seca que a l’illa té una qualitat extraordinària, circumstància que llavors permetia a moltes famílies generar els suficients ingressos com per a adquirir durant tot l’any els pocs productes i roba que no generaven pels seus propis mitjans a la granja, com a cafè, sucre, arròs, llana, teles, etcètera.

Avui, encara que l’ametlla ha perdut bona part del seu valor o aquest oscil·la de manera dispar d’un any a l’altre, algunes famílies continuen recol·lectant ametlles a les seves finques. Algunes d’aquestes plantacions ofereixen algunes de les més atractives postals de l’hivern eivissenc, tal com ocorre per exemple en el Pla de Corona durant la floració. Existeix també una certa tendència entre alguns joves agricultors de tornar a plantar ametllers per a recuperar un cultiu que antany era el més important de quants existien a l’illa.

Cal tenir en compte que la producció de l’ametlla, fins a l’arribada del turisme en els anys seixanta del segle XX, era la segona indústria més important de l’illa, després de la sal de les salines. Representava, per tant, un dels productes que més s’exportaven, juntament amb les garroves i les figues i albercocs secs, que es preparaven de manera artesanal.

L’ametlla eivissenca destaca per la seva qualitat i per l’enorme quantitat de varietats que es produeixen en els camps. Algunes d’elles només existeixen en zones determinades. La “Espineta”, per exemple, només pot trobar-se en el Pla de Corona, mentre que la “Bec de corb” únicament pot recol·lectar-se a Es Cubells. Es divideixen en dures (es requereix un trencanous per a partir la seva pela), semidures (la seva pela es pot partir amb les dents però no amb els dits) i molles (es poden obrir amb els dits). Algunes de les varietats tradicionals més conegudes són “Bernadina”, “Gall” i “Marcona”, en dures; “Fita”, “Pau”, “Patrona” o “Fita Prim”, “Taronja”, “Fita Roig” i “Pueta”, en semidures, i “Mollar Blanca”, “Mollar molla” o “Mollar de Can Joan”, “Mollar de Pera Pujoleta”, “Mollar Punta”, “Mollar Redó”, “Mollar Roig”, “Bec de Corb” i “Mollarica”, en molles.

Es tracta d’un fruit molt valorat des de l’antiguitat i ja a l’Edat mitjana se’l considera una espècia, incorporant-la picada a guisats i salses. A Eivissa es continua utilitzant per fer borrida de rajada i en molts dolços, com la popular salsa de Nadal o els panallets de Setmana Santa. Avui és considerada un superaliment i a les cases de camp d’antany sempre hi havia un plat de figues seques i ametlles per a picar a qualsevol hora del dia.

Existeix alguna marca comercial que les ofereix en els supermercats i també es poden adquirir a la Cooperativa Agrícola de Sant Antoni.