30 Ago Cinc característiques que expliquen per què la gamba vermella d’Eivissa és un producte tan especial

La gastronomia illenca ofereix una amalgama de productes extraordinària, entre els quals hi ha un que destaca en gran manera: la gamba vermella (Aristeus antennatus), que a més aquesta temporada està sent molt escassa. Avui explicam les raons de la seua extraordinària qualitat mitjançant cinc característiques que la fan única.

1r) Sabor: La seva major virtut es troba en la potència del seu sabor, molt més concentrat en la part del cap. Aquesta característica està directament relacionada amb el seu hàbitat, completament diferent a altres que acullen a aquesta mateixa varietat en altres zones del Mediterrani. Tan intensos són els seus sucs, que es requereix cuinar-la amb delicadesa i lentitud, en una planxa especial que emet poca calor, sobre una capa de sal gruixuda. És la forma que no perdi una gota de substància

2n) Aspecte: La gamba vermella destaca per l’intens color vermell de la closca i per la grandària del cap, que és més major que altres varietats. Sol aconseguir fins als 22 centímetres de longitud.

3r) Alimentació: La gamba vermella d’Eivissa viu sobre fons arenosos, a uns 600 metres de profunditat, a resguard de depredadors. S’alimenta d’algues que no realitzen el procés fotosintètic, la qual cosa contribueix de manera notable al seu sabor característic i major concentració de greix, la qual cosa aporta una textura sucosa única en el món. Encara que la varietat és idèntica a la que es captura per altres zones de la costa espanyola, les seues condicions de vida són radicalment diferents, ja que allí habita fons rocosos de diferent profunditat i s’alimenta de mol·luscos i altres crustacis més petits.

4t) Denominació: Existeix una certa polèmica a l’hora d’establir una diferència entre la gamba vermella d’Eivissa i la gamba vermella de Dénia, en el Llevant espanyol. És només una qüestió de nomenclatura, ja que el producte és exactament el mateix. Independentment de la llotja on desembarqui, el crustaci es captura en el denominat “Canal d’Eivissa”, entre la costa de Dénia i l’oest de l’illa.

5è) Atemporalitat: Es pesca durant tot l’any, però hi ha períodes irregulars en què les captures es redueixen a la mínima expressió, cosa que provoca que el seu preu s’encareixi de manera dràstica en els mercats i les llotges.