13 Des Sant Josep, una església avançada al seu temps

Si fa dos posts contàvem la història de l’església des Cubells, una de les més recents de l’Eivissa rural, en aquesta ocasió volem detenir-nos en la de Sant Josep, una de les més grans de l’illa, també molt pròxima a Es Torrent. Com tants altres temples illencs, no va ser construïda a un poble, sinó en un lloc on no hi havia res i al voltant de la qual va acabar creant-se el nucli urbà que existeix avui dia.

A principis del segle XVIII, més enllà de la ciutat, només existien els quatre temples fortificats que van construir els cristians els anys posteriors a la reconquesta (Santa Eulària, Sant Miquel, Sant Jordi i Sant Antoni) i l’església de Jesús, del segle XV. La resta d’esglésies pitiusas es van aixecar a partir de 1785, amb la instauració de la Diòcesi d’Eivissa i Formentera i l’arribada del primer bisbe, Manuel Abad y Lasierra.

L’única excepció en aquest llarg parèntesi va ser, precisament, l’església de Sant Josep, que els veïns des Vedrans i Benimussa van reclamar insistentment i, després d’obtenir autorització del bisbe de Tarragona, del qual depenien les Pitiüses, van erigir amb les seues mans, entre 1727 i 1731. A mitja construcció, van tenir l’ajuda de Pere Ferro, mestre d’obres de Dénia, que havia viatjat a l’illa per a reconstruir el convent dels dominics de Dalt Vila, greument danyat per l’explosió fortuïta del polvorí, a causa d’un raig, el 1730.

El resultat d’aquell esforç va ser un dels monuments més importants de l’illa, tant per estètica com per dimensions. L’església de Sant Josep destaca per la façana emblanquinada i imponent, totalment simètrica, amb un porxo de triple arc –de mig punt a cada costat i rebaixat i més ample en la part central–, i un cos superior amb dos línies de finestres i un campanar centrat com a corona.

L’interior també destaca per la seua altura, la volta de canó sostinguda per cinc arcs i les capelles laterals i la fonda. El retaule és un dels més voluminosos de l’illa i va ser construït en els anys cinquanta del segle XX a imitació del barroc original, que va ser destruït durant la Guerra Civil.

Des de Es Torrent ens agrada animar als nostres clients a visitar-la, ja que constitueix un element essencial del patrimoni històric-artístic de l’illa. És un temple creat per pagesos i pescadors, que no van reparar en esforços per a fer-la realitat.