09 Jul La casa pagesa, llar i epicentre de la nostra gastronomia

Avui l’illa d’Eivissa es considera un dels territoris més pròspers del Mediterrani, gràcies al fenomen del turisme, que es va iniciar fa ja més de mig segle. No obstant això, la realitat de l’Eivissa d’antany res té a veure amb el nivell de vida que gaudeixen les famílies eivissenques d’avui dia.

Abans que Eivissa tingués una indústria turística, els paisatges rurals estaven sembrats únicament de boscos, cultius i cases pageses, que construïen els propis eivissencs de forma artesanal i amb els materials que els proporcionava la terra. Les cases s’erigien en els vessants, adaptades al terreny, amb estades a diferents altures. Eren, a més, un organisme viu, que mutava segons creixia la família o sorgien noves necessitats. Algunes eren minúscules i altres enormes, amb trull, celler, era, molí, torre de defensa, corrals i moltes altres estades destinades a produir i conservar aliments.

Encara que avui criden l’atenció per la seva preciosa i rústica arquitectura, que posa de manifest l’innat sentit estètic dels constructors eivissencs, en realitat la casa tradicional eivissenca representa la major eina d’autosuficiència de la qual disposava una població sense recursos ni béns, excepte el territori.

La casa pagesa era, per tant, el centre al voltant del qual oscil·lava tot el relacionat amb la gastronomia. L’habitatge ocupava l’espai principal de la finca i no només proporcionava recer. Els sostres estaven concebuts per a recollir aigua de pluja i emmagatzemar-la en cisternes, i cada pam de camp s’aprofitava per a conrear fruiters, cereals si l’aigua escassejava o horta en cas que abundés per la presència d’alguna font. L’economia de les famílies sobretot se sustentava en el cultiu d’ametlles i garroves, que es venien a l’exterior, proporcionant pràcticament l’únic ingrés que rebien les famílies i que permetia completar una dieta autosuficient amb altres productes que no podien generar, com a cafè, arròs o sucre.

Les cases generaven fruites, verdures, hortalisses, llegums i cereals, a més de fruits secs. Sempre es conservava part de bosc, per a produir carbó vegetal utilitzant la fusta procedent de la poda dels pins, i a més es recol·lectaven espàrrecs, rovellons, mel… Una o dues vegades a l’any es realitzava la matança del porc i a més es criaven animals per al consum, com a gallines, ovelles, cabres, conills…

Tots aquests productes, juntament amb els que portaven els pescadors pels camins, van generar la gastronomia tan àmplia i variada que gaudim avui dia. Els sabors d’Eivissa són, per tant, fruit de la casa pagesa i la tradició culinària que va anar sorgint entorn d’ella, al llarg de les diferents generacions.