09 abr. Es Torrent compleix 40 anys!

Dins de dos setmanes, el divendres 24 d’abril, començarà oficialment la temporada 2026 a Es Torrent. És un any molt especial perquè celebram, ni més ni menys, el nostros 40 anys d’existència!

Vàrem obrir les portes l’estiu del 1986 en un una riba completament aïllada i desconeguda, tant per als turistes com per a bona part dels residents, amb l’excepció dels quatre pescadors de la zona que ja coneixien aquest racó ignorat. Abans de posar en marxa Es Torrent, en Xico Sala, l’impulsor del restaurant, havia treballat durant anys al restaurant Balneario de Cala Carbó, on va aprendre tot el necessari sobre el funcionament d’un establiment d’hostaleria dedicat a la cuina marinera i també a oferir tranquil·litat i una atmosfera acollidora als clients. Allí també va fer amistat amb molts d’ells, que ja llavors perseguien llocs autèntics i sense aclaparaments.

Després d’obrir un primer negoci al poble de Sant Josep, va començar a trobar a faltar el treballar al costat de la mar. Un dia, de casualitat, va sentir parlar d’un lloc solitari i abrupte anomenat Es Torrent. Al no conèixer-lo, va voler acudir a veure’l i, quan va ser aquí, envoltat de penya-segats i amb aquesta mar d’illots en l’horitzó, va saber que era l’espai adequat per a iniciar una nova aventura que acabaria canviant la seua vida.

Per insòlit que avui ens pugui semblar, en tan inhòspit enclavament, que fins mancava d’un camí decent per a arribar fins ell, existia la possibilitat d’accedir a una concessió d’hamaques i, en la cala del costat, sa Caixota, fins i tot es podia instal·lar un quiosc a la riba, que fins a la data ningú havia reclamat. En Xico va sol·licitar a l’Ajuntament que aquesta concessió es traslladàs a Es Torrent i així és com comença la història del nostre restaurant.

La primera plantilla la componien un cuiner, un cambrer a la barra i en Xico, que atenia una dotzena de taules a la terrassa. Llavors estaven molt més prop de l’aigua, en l’actual zona del balneari. La carta es cantava de memòria i constava de peix al forn, arrossos i algunes carns, la cuina senzilla que permetia una infraestructura tan limitada com la de llavors. Prevalien el producte i els sabors naturals i intensos, com ara, però amb menor varietat.

En acabar la temporada, en compliment de la Llei de Costas, calia desmuntar per complet la instal·lació, sense deixar rastre d’ella, i així varen transcórrer els primers anys. Un dels grans reptes de llavors era obtenir peix fresc i en Xico no tenia una altra alternativa que presentar-se al mercat nou de la capital, a les sis de la matinada, per a ser el primer a arribar i ‘caçar’ els millors exemplars, ja que els peixaters tendien a reservar el gènere més interessant per als restauradors veterans.

Vuit anys després d’iniciar-se l’aventura, per fi va poder construir l’actual restaurant en uns terrenys adquirits al costat de la platja. Però ningú va voler oblidar el vell quiosc. La solució va ser integrar la barra i la càmera frigorífica a l’interior del local, on encara romanen. És el nostre vincle físic amb aquest passat que ara celebram.

De les tres persones inicials, s’ha passat a més de vint i cada estiu elaboram entre 12 i 14 tones de peix, que servim a 25.000 clients. En aquest temps hem evolucionat i crescut, i també hem afrontat moments tan durs com la riuada d’agost del 2017, que va destrossar part de les nostres instal·lacions. Així i tot, sempre ens hem esforçat al màxim per a conservar l’ànima de quiosquet d’aquells primers anys, un lloc afable on gaudir l’altra cara d’Eivissa.

L’evolució ha estat extraordinària i mai l’haviem imaginat quan vàrem començar amb aquell quiosc de fusta de segona mà, que muntàrem el 86. Tot el viscut ens empeny a donar les gràcies als nostres clients per la seua confiança de tants anys i a tot el personal, la nostra família professional, que ha contribuït al fet que avui seguim aquí, amb una salut de ferro. Mos veim dins de pocs dies!