10 Ago Eivissa, el millor hort del món

Avui Eivissa és una illa reconeguda a tot el món, amb una economia basada en el turisme i l’oferta complementària. Disposa d’hotels i allotjaments de totes les categories, des dels més senzills als més luxosos, i les possibilitats gastronòmiques no tenen gens que envejar a les de qualsevol altra destinació turística. No obstant això, l’actual manera de vida d’Eivissa és relativament nova, ja que sorgeix a partir dels anys 70 i 80 del segle XX, quan el turisme realment adquireix una gran importància en el desenvolupament de la societat.

Abans, Eivissa era un lloc totalment diferent i d’ell hem heretat valors que encara perduren. L’illa sempre ha estat un paradís, però antany era a més una terra amb escassos recursos que obligava als seus habitants a treballar molt dur per alimentar a les seves famílies. Els eivissencos, com segueix ocorrent avui en bona part dels municipis, vivíem en cases aïllades en el camp. Llavors, la cura de la terra constituia l’única manera de subsistir.

Les cases pageses tenien trull, celler i rebost, on es guarien embotits i es conservaven collites. També es criaven animals per vendre’ls o consumir-los (porcs, gallines, coloms, endiots, cabres, conills, ovelles…) i se sortia a pescar sovint. En els marges dels camins es recol·lectaven espàrrecs, s’anava a caçar i a buscar bolets als boscos i en la finca sempre hi havia oliveres, figueres, tarongers, llimoners, ametllers, garrovers, cereals…

La manca d’aigua impedia a molts eivissencs mantenir cultius que no fossin de secà, però uns altres posseïen terres properes a fonts i pous, que els permetien conrear autèntics vergeles gastronòmics. A la ciutat existia a més un gran aiguamoll, Ses Feixes, d’origen àrab, amb múltiples parcel·les de cultiu que es regaven per capil·laritat, aprofitant l’aigua dels torrents.

Aquestes parcel·les de regadiu, distribuïdes per tota l’illa, proporcionaven als seus propietaris i a altres veïns que les adquirien una àmplia varietat de fruites, verdures i hortalisses d’una qualitat extraordinària. Qui ha provat els tomàquets d’Eivissa o les seves síndries i melons comprendrà que aquesta afirmació no constitueix exageració alguna. Ocorria el mateix amb enciams, cols, mongetes, pebrots, albergínies, maduixes, préssecs, albercocs, nespres, mores, pomes…

Tots aquests aliments maduraven al sol, adquirint la màxima concentració de color i sabor, i es recol·lectaven al seu moment òptim. En l’actualitat, l’illa segueix oferint aquestes verdures esplendoroses, que es conjuguen com mai al costat dels fruits de la mar. En Es Torrent comptem amb els nostres distribuïdors de l’illa, que conreen com antany i ens ofereixen una matèria primera que constitueix un autèntic regal de la terra. Sentim la mateixa devoció per la llagosta o la gamba vermella que pels tomàquets i els enciams que cada matí ens arriben recentment agafats de l’hort.