Figues i albercocs, una de les primeres indústries gastronòmiques d’Eivissa

Antigament, l’estiu era el moment d’assecar figues i orellanes d’albercoc, seguint una tècnica ancestral que proporcionava aliment a les famílies al llarg de tot l’any. Les figueres són tan importants en el camp d’Eivissa com els ametllers, els garrovers i les oliveres, i encara es fan créixer a l’ample mitjançant puntals. Els seus fruits s’assecaven i conservaven amanits amb flor de frígola, col·locant-se a capes que s’alternaven amb fulles de garrover que absorbien la humitat.

Les figues i la possibilitat de gaudir-les tot l’any componien un producte de primera necessitat per a moltes famílies, ja que sobre la taula o al rebost, sempre hi havia un plat al costat d’un altre d’ametlles, per a qui tingués fam.

Aquest procés d’assecat, encara que amb algunes variacions, s’emprava també amb les orellanes d’albercoc, que abans de l’arribada del turisme, durant la primera meitat del segle XX i fins a mitjans anys seixanta, van conformar una de les indústries gastronòmiques pioneres i més importants de l’illa. Hi havia famílies que disposaven d’autèntiques indústries i que proporcionaven treball a dotzenes de dones en els mesos de juny i juliol. El procés era molt delicat i requeria retirar l’os amb un punxó amb molta cura per a no danyar-lo. A continuació, començava un lent procés d’assecat que durava diversos dies. A les hores de sol s’assecaven estesos sobre un canyís i a la nit es tancaven a l’interior d’un magatzem, on es desinfectaven amb fum de sofre perquè els insectes no els danyessin.

Una vegada conclòs el procés d’assecat, els albercocs s’encaixonaven i enviaven al mercat internacional, sobretot a Anglaterra, que era el major importador. A Eivissa podien produir-se al voltant de 50 tones a l’any d’orellanes i eren apreciades per la seva extraordinària qualitat i el seu sabor.

Avui, algunes cases encara continuen elaborant figues seques per a autoconsum, encara que les orellanes locals ja gairebé no es veuen enlloc de l’illa. Constitueix, sens dubte, una herència del passat, en una illa que, abans de rebre un turisme massiu, disposava de molt pocs elements de supervivència.

Tags:
No Comments

Post A Comment