01 Jun Vogamarí, una altra espècie habitual d’Eivissa en la que cal fixar-se

Una de les meravelles que ofereix Eivissa són els seus fons marins, replets de paisatges envaïts per la llum, que compaginen praderies de posidònia, derelictes, fons arenosos i roques esquitxades de coves i forats, on viuen tota classe d’espècies. Pedres i esculls es troben sovint habitats per un animal aparentment inert al qual sempre cal fixar-se per a no trepitjar-lo i sofrir les conseqüències de les pues que l’envolten. Es tracta del vogamarí, que també constitueix un mos de mar únic, encara que a Eivissa no hi ha costum de menjar-ho.

El vogamarí pot viure més de cent anys i té un aparell ambulacral compost per una sèrie de tubs plens d’aigua que recorren el seu cos i conclouen en uns altres més fins o peus, que funcionen com una ventosa i, juntament amb les pues, el permet moure’s lentament sobre el fons marí. La seva boca es troba a la part inferior i s’alimenta d’algues, plàncton i caragols, entre altres. Encara que podria semblar el contrari per les seves espines, constitueix un mos saborós per altres espècies, com a crancs i fins i tot ocells.

A la resta del país el vogamarí es coneix com erizo de mar i a altres llocs i llengües autòctones se’n diu oricios, ourizos, garoinas o garotas, entre altres noms. A Eivissa majoritàriament són de color negre o marró, sent aquests últims els comestibles. Quan moren, els sobreviu una closca o esquelet arrodonit, de color verdusco o lila, que tots els nens han desenterrat en la sorra i col·leccionat.

La part saborosa, que es pot menjar crua o lleument cuinada, són les masses glandulars de l’interior de la closca, que tenen forma allargada i color ataronjat. Han de consumir-se al moment en el qual s’obre l’animal, com més fresques millor, encara que també poden trobar-se en conserva. Al Japó, on se’n diu uni, s’utilitzen en cru en sushis i sashimis i també coronen plats de fideus i sopes. Al nostre país un clàssic és preparar-los amb ous regirats acompanyats d’espàrrecs verds.

A Eivissa sovint ocorre que nens i adults caminen sense prestar suficient atenció per les roques i acaben trepitjant un d’aquests animals. Quan això ocorre, les pues s’incrusten profundament en la pell. L’única manera d’extreure-les és emprant unes pinces i una agulla prèviament desinfectades. En cas de no poder treure’s fàcilment, convé estovar la zona amb aigua temperada i sal o també amb una mica d’oli d’oliva.