Ball pagès, orelletes i bunyols, els ingredients de la festa

Aquests dies el poble de Sant Josep celebra les seves festes patronals. Igual que ocorre a tots els llocs d’Eivissa, es tracta d’una commemoració que es desenvolupa d’una forma tradicional, on es conjuguen tots els ingredients de l’alquímia de les arrels illenques. És a dir, folklore i gastronomia.

El “ball pagès” és el nom que reben les danses tradicionals d’Eivissa i Formentera, d’origen rural i antiquíssim. Es tracta d’una sort de ball de festeig molt primitiu, on l’home, que interactua amb una, dos, tres i fins a quatre dones, segons el ritual, adopta una posició altiva, mirant descaradament a la seva parella i donant grans gambades i salts al voltant d’ella, mentre fa repicar unes gruixudes i aromàtiques castanyoles tallades artesanalment en fusta de ginebre, amb un redoblar greu i profund.

La dona, per contra, adopta un gest submís, amb la mirada baixa, i es porta una mà a la cintura i l’altra a la llarga faldilla, per no trepitjar-la. Mentre, amb els peus, donant passes molt curtes, gairebé sense desenganxar-se del sòl, dibuixa un vuit imaginari.

P1290760

A les castanyoles se suma el tambor i una flauta de només tres forats. Els músics toquen tots dos instruments al mateix temps i aconsegueixen treure de la flauta tota l’escala únicament variant la intensitat en què bufen. El ball pagès compta amb dues variants rítmiques, dos temps que es diuen la curta i la llarga.

Per la curta solen començar les parelles més majors, ja que el seu ritme és més tranquil i la seva durada més escarida. La llarga, no obstant això, és molt més intensa, amb el ballarí donant grans gambades i aixecant, en ocasions, el peu per sobre de la ballarina. Quan l’home dansa amb tres dones es diu la filera. Una de les variants més espectaculars és les nou rodades, típica de nupcias, on l’home i la dona dibuixen una sèrie de voltes simètriques, separant-se i acostant-se, movent-se tots dos amb passos molt lents. Totes aquestes variants s’interpreten en dies de festes populars, com Sant Josep, aquest 19 de març.

A més de les coreografies, que denoten una antiguitat desconeguda, i la música, destaca el vestuari tradicional i la joieria femenina, la denominada emprendada, que va passant de mares a filles.

Després del ball, que sempre es desenvolupa a la plaça del poble, la parròquia ofereix a tots els presents un got de vi dolç i rebosteria típica: orelletes i bunyols. Les primeres són unes coques de farina, de sabor intens i textura tova. Els segons són bunyols tradicionals de massa de farina fregida i sucre, encara que en algunes cases li afegeixen patata o carabassa.

Ball, música i dolços, no hi ha millorsingredients per cuinar una autènticafestaeivissenca.

DSC00234

No Comments

Post A Comment