La fideuà, un plat que sorgeix de l’improvisació

En cuina sovint s’al·ludeix a la improvisació o la casualitat per justificar l’origen de grans plats de la nostra gastronomia o d’altres latituds. Per què a algú se li ocorreria picar alls en un morter i anar incorporant oli d’oliva poc a poc, removent sense parar, fins a aconseguir un all i oli? Va ser realment una distracció el que va originar la famosa tarta Tatin, en col·locar els grillons de poma en el recipient abans que la massa?

Hi ha múltiples exemples de plats l’origen dels quals s’atribueix a l’atzar. Un dels més rellevants de la nostra carta de cuina marinera d’Eivissa és la fideuà. Els veïns de la localitat de Gandia (València) s’atribueixen l’autoria, encara que no es posen d’acord en l’anècdota primigènia. Uns defensen que va néixer a bord d’una barca d’arrossegament, en la dècada de 1910, quan preparaven una paella de peix i marisc i, arribat el moment d’incorporar l’arròs, es van trobar sense reserves. El mariner que cuinava ho va substituir per l’única cosa que va tenir a mà: pasta de spaghetti, que va trencar amb les mans abans d’incorporar-la a la paella.

Uns altres, per contra, porten l’anècdota als anys trenta del segle XX i assenyalen que la va inventar un altre mariner anomenat Bautista, perquè al patró li agradava tant la paella que deixava a la resta de la tripulació sense res. Bautista va decidir substituir el cereal per fideu fi perquè va pensar que així no acapararia tant, fent sorgir la fideuá. Dues versions que es contradiuen i sumen a moltes altres que circulen pel Llevant espanyol i les illes Balears. Que Gandia convoqués el Primer Concurs de Fideuá en 1975 i que des de llavors s’hagi celebrat ininterrompudament, té sens dubte molt a veure amb la localització de l’origen del plat.

_DSC0052

A Eivissa no sabem exactament on ni en quin moment es va inventar per primera vegada, però la realitat és que els mariners passaven dies i nits als varadors, i allí cuinaven amb el poc que tenien a mà. Si l’arròs s’acabava, incorporaven fideus. És una cosa que es porta fent tota la vida, sense que ningú sàpiga a qui se li va encendre per primera vegada la bombeta.

En tot cas, alguns dels nostres clients habituals, més enllà de l’origen del plat, ens transmeten que vénen al nostre restaurant a menjar fideuá. És, en veritat, un plat tan saborós com la paella de peix i marisc, i porta els seus mateixos ingredients: un sofrit, sèpia, peixos i mariscs frescos i un fumet intens. L’arròs ho substituïm per fideu fi i compacte que, al nostre judici, reté el sabor tant com el gruixut i buit, al mateix temps que resulta més suau i agradable al paladar. Ho acabem amb un toc de forn que deixa els fideus de punta, cosa que crida l’atenció. Recomanem gaudir-ho amb un vi blanc ben fresc, a l’ombra d’una de les savines de la nostra terrassa. Bon profit!

No Comments

Post A Comment