Cigala eivissenca, un mos desconegut

La cigala real eivissenca constitueix un dels menjars més exquisits, sorprenents i exclusius que ofereix la gastronomia d’Eivissa. A l’interior de la gruixuda closca d’aquest crustaci –el seu aspecte resulta poc agraciat i fins a prehistòric–, espera un sabor intens a marisc i una textura que recorda a la llagosta vermella de la illa.

La seva originalitat i extraordinària qualitat li fan mereixedora de figurar en la nostra carta com un dels plats més importants. Solem preparar-la a la planxa o en caldereta, però la seva saborosa cua resulta també ideal com a ingredient principal en una paella o un arròs caldós, o simplement saltejada amb oli d’oliva i condimentada amb un toc d’all i juvert.

El nom científic de la cigala eivissenca és scyllarides latus i es tracta d’una espècie encara poc coneguda per als científics. En altres zones d’Espanya és coneguda com cigarra de mar, zapatilla, cigarrón, llagosta real, cigarra de fuerza o cigala del Mediterráneo. La seva presència és molt escassa als mercats i també en la gastronomia mediterrània, excepte a Eivissa, on es cuina amb gran protagonisme des de sempre.

post-cigala-ibicenca1

De la cigala real d’Eivissa destaca la seva longevitat, doncs viu fins als 20 anys, i el seu lent creixement: 1 centímetre anual, fins a aconseguir al voltant de 30. No obstant això, hi ha exemplars que arriben fins als 45. Habita fons rocosos situats entre 4 i 100 metres de profunditat, on existeixen grutas i forats que li permeten posar-se a resguard dels seus depredadors (anfosos i altres peixos). Allí passan tot el dia fins que enfosqueix. És el moment de sortir i alimentar-se de crustacis, pegellides, ostres o calamars, entre altres. Són sociables i conviuen en grups, amb altres membres de la seva espècie. De vegades fins i tot formen associació amb altres animals, com per exemple les morenes.

El més xocant del seu aspecte són les antenes planes, en forma de pales o aletes, que li caracteritzen i confereixen aquest aspecte tan estrany i arcaic. A diferència de les llagostes, no tenen espines protectores ni arpes; això sí, la seva closca és més gruixuda i actua d’armadura. El seu hàbitat és eminentment el Mar Mediterrani, encara que també es pesquen a l’Est de l’oceà Atlàntic. Apareixen a la primavera i a la fi d’estiu es marxen a territori desconegut. Els científics especulen amb que s’endinsen en grutas d’aigües més profundes, sotmetent-se a una espècie d’hibernació. En qualsevol cas, constitueixen un manjar insòlit que a Eivissa gaudim intensament. En el nostre viver sempre sol haver-hi alguna cigala real.

No Comments

Post A Comment