15 Oct Es Cubells, el temple del sud

A poca distància des Torrent, a la part alta dels penya-segats des Cubells, espera un dels temples més recents i cridaners d’Eivissa. Encara que la seua grandària és menor que molts altres, l’espectacularitat de l’ubicació no té parangó. Des de la part posterior de l’oratori, on es situa la casa parroquial, hi ha un fantàstic mirador que permet albirar tota la costa sud de l’illa, des del Cap Llentrisca fins al Parc Natural de ses Salines.

L’església es va fundar gràcies als esforços i interès del pare carmelita Francesc Palau i Quer (1811-1872), que va haver d’exiliar-se a l’illa després de ser acusat de participar i promoure les revoltes obreres que es van produir a Barcelona, el 1854. Palau, en arribar a l’illa, es va refugiar en el llavors remot territori des Cubells i va decidir demanar al Vaticà autorització per a construir una ermita dedicada a la Verge del Carmen, ja que considerava que els residents a la zona estaven molt lluny del temple més pròxim, a Sant Josep. La carta va ser remesa a Roma el 1855 i la resposta va arribar gairebé una dècada després, en forma d’autorització per a dur a terme el projecte, habilitant un oratori privat a la seua casa.

La capella es va inaugurar el 1864, encara que uns anys després van deixar de celebrar-se misses i el petit temple es va convertir en la llar d’ermitans i agricultors. El propi Francesc Palau passava llargs períodes d’ascetisme a l’illot des Vedrà, on s’alimentava recollint ous de gavina i bevent l’aigua de pluja que s’acumulava a una cova.

La llavor de l’església, tal i com la coneixem ara, es va plantar el 1933, quan per fi va ser fundada la parròquia des Cubells, iniciant-se les obres del temple el 1941. Els treballs van sofrir diverses aturades i no es van acabar fins a 1958. Per aquesta raó, l’església des Cubells és considerada la més recent de totes les que segueixen l’estil arquitectònic rural típic de l’illa.

La vella ermita va ser incorporada al nou projecte com a presbiteri. El temple és de petites dimensions, amb una sola nau que es recolza en contraforts i la citada casa parroquial situada a la part posterior. Visitar-la, abans o després d’una visita a Es Torrent, és gairebé una obligació, així com detenir-se a admirar l’increïble paisatge que l’envolta.