16 Ago Xíndria, una icona de l’agricultura d’estiu a Eivissa

Resulta sorprenent que en un territori tan limitat com el d’Eivissa puguem gaudir d’un rebost tan complet, variat i estacional com el que tenim a l’illa, que a cada moment de l’any ens aporta una selecció àmplia de productes que podem menjar en el seu grau òptim de maduració. A causa de l’economia de subsistència que es practicava a l’illa abans de l’arribada del turisme, els eivissencs han exercit sempre com a agricultors, pescadors, ramaders i recol·lectors. A les cases sempre han produït tot el necessari per a donar manteniment a les seves famílies i això ha fomentat un receptari enorme, que conjuga hortalisses, verdures, llegums, carns, embotits, peixos, mariscos, pebrassos, fruites i un llarg etcètera, tot casolà i fresc.

D’entre aquests productes, podem citar tres de l’horta estiuenca que destaquen per la seva extraordinària qualitat i intensitat de sabor, i que solen deixar amb la boca oberta als qui els proven per primera vegada: els sucosos i carnosos tomàquets eivissencs que en Es Torrent emprem en les nostres amanides, i el meló i la xíndria, fruites que servim per a refrescar després d’un esmorzar copiós sempre que els clients ens el reclamen.

La síndria eivissenca, de la qual avui ens ocupem, crida l’atenció per la seva pell ratllada, que alterna el verd clar, a vegades gairebé blanc, amb un altre més fosc. Destaca per quatre raons essencials: en primer lloc la seva grandària, ja que és habitual trobar-les d’entre 15 i 20 quilos. En segon terme l’intens color vermell, d’una vivor insòlita en comparació amb les altres varietats, habitualment més pàl·lides. Després per la seva textura cruixent i, finalment, pel seu sabor dolç i concentrat.

Els bons aficionats a aquesta fruita, reconeixen les millors pel seu pes i pel so al tacte, encara que la realitat és que gairebé totes surten exquisides si es compren en el moment adequat de maduració. No hi ha major sensació d’haver encertat amb la qualitat d’una síndria que començar a obrir-la amb un ganivet i que cruixi i comenci a esquerdar-se ella sola.

Per a aconseguir aquesta qualitat, els bons agricultors les planten en llocs molt assolellats i, encara que les reguen, ho fan només el just perquè el fruit passi set, sobretot en les últimes setmanes, ja que d’aquesta manera la fruita concentra major quantitat de sucres. És una planta molt habitual a les cases i existeixen extensos cultius per tot Eivissa, que permeten adquirir-la amb facilitat en totes les superfícies comercials de l’illa, al llarg de gairebé tot l’estiu.

Com dèiem al principi, en Es Torrent la recomanem a tot el que ens demana una mica de fruita com a postres o a deshoras, per a hidratar-se després de banyar-se a la mar. Ens agrada oferir-la sempre molt fresca i madura en la seva justa mesura.