28 Set Setembre, el mes del raor’

Des del punt de vista de la pesca i els productes de la mar, setembre és, sense gènere de dubte, el mes del raor a Eivissa. La veda d’aquest saborosíssim i cotitzat peix s’aixeca el dia 1 i no torna fins a abril, encara que és al final de l’estiu i al principi de la tardor quan la costa pitiusa experimenta una autèntica febre per part dels aficionats a atrapar-lo.

El nom científic del raor és xyrichthys novacula i en altres latituds se’l coneix també com a llorito, galán, pámpano, pinta, pejepeine o papagayo. Alguns d’aquests noms tenen relació amb la seva forma de raó, pinta o fulla d’afaitar. Crida l’atenció pel seu aspecte pla, el color rosat, a vegades vermell intens, i la seva pell gelatinosa, culpable en gran part del seu delicat sabor. Gràcies a aquesta característica, a Es Torrent, com a la major part de les illes Pitiüses, el cuinem tal qual, sense llevar-li les escates ni enfarinar-ho, en abundant oli d’oliva molt calent. Només li afegim un polsim de sal. Podem assegurar, sense por d’exagerar, que en boca deixa un regust intens a mar.

L’objectiu de la veda del raor és protegir a aquesta espècie i garantir que es duu a terme una pesca sostenible. En el restaurant, no obstant això, el servim tota la temporada però fins que arriba setembre el portem de la costa catalana o del Llevant, on no hi ha veda i la demanda és menor perquè allí no és tan valorat com a Eivissa. Una vegada que ja pot pescar-se, la quantitat màxima d’exemplars per llicència que poden atrapar-se en un dia és de 50, amb un màxim de 300 unitats per embarcació.

La pesca del raor té un caràcter recreatiu i són molt poques les embarcacions que es dediquen a ell de manera professional. La veda es va dur a terme per primera vegada l’any 2000. Com a resultat del seu elevat compliment, l’espècie s’ha mantingut en totes les zones i a més s’ha incrementat en un 20% la talla mitjana dels peixos extrets.

Per a atrapar un quilo solen necessitar-se hores, ja que fan falta entre 20 i 40 exemplars per a aconseguir aquest pes. En els primers dies de captures, la seva cotització arriba als 100 euros a la llotja. Mesura entre 12 i 16 centímetres, pes entre 25 i 55 grams i té una longevitat d’entre 7 i 8 anys. El seu hàbitat preferit són els fons arenosos, pròxims a les praderies de posidònia, on poden camuflar-se davant l’atac de depredadors, encara que sovint es defensen també amb les seves afilades dents. S’alimenta d’invertebrats, petits peixos, mol·luscos i crustacis, i el seu període reproductiu és a final d’estiu.