25 Mai La círvia, el peix blau més saborós d’Eivissa

Els peixos de tall més buscats i famosos de la costa d’Eivissa són blancs. Entre ells trobem l’anfós, el déntol, el Gall de Sant Pere o la roja, per posar alguns exemples. Existeix un peix blau, però, que competeix amb ells en prestigi: la círvia o cirviola, segons la grandària, o també coneguda com verderol. En anglès es diu Greater Amberjack i en francès sériole.

El seu nom científic és Seriola dumerili, és de grandària gran (té un pes d’entre 300 grams i 85 quilos) i constitueix una de les espècies més habituals en els restaurants japonesos, on se’l coneix com a pez limón. La seva textura sedosa i el seu sabor suau constitueix un al·licient per a menjar-lo cru. A Eivissa, no obstant això, representa un dels peixos que sovint se serveixen a la planxa, ben sols o acompanyants d’altres a una parrillada, o formant part de guisats mariners.

A Eivissa molts pescadors aficionats gaudeixen intensament pescant-lo al curricà, amb el llaüt en moviment, ja que és un peix molt vigorós i que planteja batalla. Quan pica, es nota bé. Físicament destaca per la coloració blava verdosa del dors i la ratlla groga que va des de la boca al dorsal, trepitjant l’ull. El seu nom pez limón procedeix d’aquest curiós matís. La cua, com tots els peixos de la família Carangidae, té forma de ve i el seu cos és extraordinàriament aerodinàmic, amb gran poder natatori. Com dèiem, es tracta d’un espècie tremendament lluitadora, que realitza canvis de profunditat quan es veu en perill.

La círvia habita zones rocoses o de sorra, des de 20 a 350 metres de profunditat. Mentre que a l’hivern busca aigües molt profundes, a la primavera i estiu, que és l’època de cria, s’acosta al litoral. Les femelles aconsegueixen la maduresa entre els 3 i els 5 anys d’edat, quan tenen una mesura d’uns 110 centímetres. Els mascles són adults entre els 2 i 5 anys i arriben a superar els 115 centímetres. El seu aliment preferit són les sépies i els calamars, però també mengen vogues i sorells.

Una autèntica maravella, amb una carn tan saborosa i delicada que no requereix de condiments. A les cuines eivissenques se sol preparar a la planxa, condimentada amb una salsa d’all i julivert, suc de llimona i oli d’oliva.