01 Mar Patata vermella d’Eivissa: recuperar una delícia

Fa ja moltes dècades que els bons gastrònoms coneixen les excel·lències de la patata eivissenca. Els illencs som amants del tubercle i ho conreem en grans quantitats, per a consum propi o per vendre-ho en mercats, hotels i restaurants. Les terres de regadiu d’Eivissa, sovint d’un intens color que oscil·la entre l’ocre i el granat, son riques en ferro i resulten especialment adequades per plantar patates. Les collites, de fet, solen ser sanes i abundants. És, sens dubte, una delícia i una matèria primera d’elevada qualitat per als restaurants.

Els eivissencs planten diferents tipus de patata, però la varietat local, la que antigament s’acumulava en els graners per gaudir-la tot l’any, és la patata vermella d’Eivissa, actualment escassa ja que va arribar a estar a la vora de l’extinció. L’actual es comercialitza sota la marca de garantia ‘Sabors d’Eivissa’ i les llavors les ha tornat a distribuir el departament de Medi Ambient i Medi Rural i Marí del Consell Insular –el govern de la illa–, especialment entre els productors d’agricultura ecològica.

La recuperació d’aquesta espècie tan benvolguda, ideal per fregir o incorporar als guisats tradicionals de la cuina autòctona, ha estat possible gràcies a l’intens treball realitzat en la Finca Experimental Can Marines, a Santa Eulària. D’aquesta forma, després d’anys d’absència en els camps, torna a conrear-se i aviat disposarem d’ella en els punts de venda. Tota una aposta de futur i conservació d’un dels nostres productes més emblemàtics, amb una gran tradició cultural, agrària i gastronòmica.

Quan la patata registra una grandària petita i té una forma arrodonida, mes o menys como una pilota de golf o lleugerament més grossa, els eivissencs la anomenam patató i constitueix una maravilla, per la seva textura i capacitat per assimilar els sabors. Molts plats tradicionals s’elaboren amb ella i es presenta sencera i pelada en els guisats.

En Es Torrent apostem intensament per la qualitat de la patata. Comptem amb agricultors que la conreen amb manyaga i ens la subministren sempre en estat òptim. De fet, no són pocs els clients que, després de gaudir d’un anfós, un dentol o un gall de Sant Pere, ens diuen que el peix estava exquisit, però les patates encara millor.