Llagosta i gamba vermella, els mariscos més exquisits d’Eivissa

Malgrat el seu reduït territori, l’illa d’Eivissa ofereix una varietat extraordinària de productes gastronòmics (carns, peixos, verdures, pebrassos, caça…). No obstant això, és a la mar on es troben els més valuosos tresors i, en aquest mitjà, regnen dos varietats de marisc: la llagosta i la gamba vermella.

A Es Torrent sempre tenim llagostes de quilòmetre zero, que conservem als nostres vivers. És una varietat tan saborosa que pot preparar-se de moltes maneres: en caldereta, flambejada, a la planxa, saltejada amb all i bitxo… Últimament els nostres clients ens la demanen amb ous frits, que es preparen en el mateix oli de la frita, i patates.

Tant l’alimentació com l’hàbitat que la llagosta vermella gaudeix a l’illa li confereixen unes característiques i un sabor únics. Per això, sempre va etiquetada amb la marca Sabors d’Eivissa. Aquest segell de garantia la diferència de les que es pesquen a altres zones mediterrànies i del món. Sol tenir bona grandària (fins a 60 centímetres) i posseeix una closca robusta i estarrufada, amb fortes espines.

Viuen a les zones d’algues, on s’alimenten de restes orgàniques, encara que també capturen cucs, mol·luscos i crustacis petits. És a l’estiu quan s’atraquen a la costa per a reproduir-se. Els ous són del color del coral. Una vintena de barques d’Eivissa es dediquen en exclusiva a la captura de la llagosta quan s’obre la veda.

Per altra banda, la gamba vermella d’Eivissa (Aristeus antennatus) destaca per la potència del seu sabor. Per això, val la pena gaudir-la en tota la seua esplendor, sense massa condiments, encara que també s’empra en arrossos i fideuás. Destaca per l’intens color vermell de la closca i la grandària del cap, més gros que altres varietats. Sol arribar fins als 22 centímetres de longitud.

La major virtut, però, es troba en l’extraordinària intensitat del sabor, molt més concentrat en la part del cap. Aquesta qualitat és conseqüència del seu hàbitat, ja que viu a fons arenosos, a uns 600 metres de profunditat, a resguard de depredadors. S’alimenta d’algues que no realitzen el procés fotosintètic, cosa que contribueix de manera notable a aquest sabor característic i a la major concentració de greix, que li aporta una textura sucosa única en el món.

Existeix una certa polèmica a l’hora d’establir una diferència entre la gamba vermella d’Eivissa i la gamba vermella de Dénia, en el Llevant espanyol. És només una qüestió de nomenclatura, ja que el producte és exactament el mateix. Independentment de la llotja on desembarqui, el crustaci es captura al denominat “Canal d’Eivissa”, entre la costa de Dénia i l’oest de la pitiusa major.

No Comments

Post A Comment