La Confraria de Pescadors d’Eivissa i Formentera compleix 100 anys

Des d’el mes de maig passat s’està celebrant el primer centenari de la Confraria de Pescadors d’Eivissa i Formentera. Als seus integrants hem d’agrair l’extraordinari gènere que utilitzam com a base per als nostres plats mariners.

Aquesta entitat, que va començar dient-se Pòsit de Pescadors, va ser la primera associació formada per professionals del gremi. Tenia com a finalitat aglutinar tota la producció pesquera dels seus membres per a comercialitzar-la i distribuir-la de manera ordenada, evitant la competència deslleial i marcant unes pautes per a evitar la sobreexplotació dels caladors.

L’antic Pòsit, que estava situat en el moll vell, al costat del dic d’abric que posa fi a l’avinguda de les Andanes, va néixer el 18 de juny de 1922 amb 71 socis. Allí, en el vell edifici que encara es conserva i que en un futur pròxim es transformarà en el primer Museu de la Mar de l’illa, els pescadors fins i tot tenien la seua pròpia escola, on es formaven els seus fills amb professors tan notables com Antoni Albert i Nieto, que a més exercia com a secretari de l’entitat abans de la Guerra Civil.

Durant tots aquests anys, l’organització ha funcionat sense subhastes, autoregulant els preus del peix, la qual cosa ha facilitat que la mar eivissenca no se sobreexploti. Amb els anys, la confraria es va dividir en tres seus: Eivissa, Sant Antoni i Formentera, situades en els seus ports. La d’Eivissa es troba avui a la Avinguda de Santa Eulària, prop del Club Náutico Ibiza i l’estació marítima de les barques de Formentera.

Al llarg d’aquest segle, els pescadors han perdut companys i vaixells i han afrontat moments molt difícils, sobretot per la presència de barques de bou i tonyinaires d’altres latituds, que no sols els han destrossat els seus arts en innombrables ocasions, sinó que també s’han dedicat a exhaurir la costa. Després de dècades de negociacions, la situació sembla haver-se estabilitzat. Els pescadors també porten dècades lamentant a presència de furtius i actualment enfronten al repte de la renovació generacional i la limitació de la seua activitat per diferents normatives europees, que, segons denuncien, fan inviable alguns tipus de pesca com el bou de petita grandària que es duu a terme a Eivissa, sense el qual no es pot respondre a l’elevada demanda que existeix a l’illa.

Amb els anys, els pescadors, que sempre han treballat de manera artesanal, amb els mateixos arts dels seus avantpassats, també han exercit una important labor relacionada amb la sostenibilitat, proposant i impulsant la creació de reserves marines on el peix es pugui reproduir durant mesos sense que ningú pugui anar a pescar-lo. La seua labor és encomiable i des de Es Torrent brindam pel seu futur i els felicitam per a haver arribat tan lluny.

No Comments

Post A Comment