19 Set Torna el raor eivissenc a la taula de Es Torrent

Sens dubte, quan arriba setembre, el raor frit es converteix en el plat estrella del restaurant Es Torrent, ja que a partir del dia 1 s’obre la veda i molts eivissencs es llancen a la mar, sobretot amb rumb a Formentera, per pescar aquest suculent mos. Podran fer-ho fins al mes d’abril, quan novament la seua captura estarà prohibida. La millor manera de preparar-lo és frit, en oli molt calent, sense necessitat de passar-lo per farina, ja que la seua característica pell gelatinosa no es parteix ni s’enlaira. Podem assegurar, sense por d’exagerar, que es fon a la boca, deixant un regust intens a mar.

Amb la veda del raor es pretén protegir aquesta espècie i garantir que es duu a terme una pesca sostenible. A Es Torrent, no obstant això, podem servir-lo durant tota la temporada, ja que el portem directament de llotges catalanes i valencianes, on la demanda d’aquest peix és inferior, al no ser tan apreciat com a Eivissa.

La pesca del raor té un caràcter recreatiu i són poques les embarcacions que es dediquen a ell de manera professional. La primera veda es va programar l’any 2000 i gràcies a l’elevat compliment per part dels pescadors recreatius i professionals, l’espècie s’ha mantingut a totes les zones i a més s’ha incrementat en un 20% la talla mitjana dels peixos extrets.

Per a atrapar un quilo solen necessitar-se hores, ja que fan falta entre 20 i 40 exemplars per a aconseguir aquest pes. En els primers dies de captures, la seva cotització arriba a superar els 100 euros per quilo.

El nom científic del raor és Xyrichthys novacula i a altres latituds se’l coneix també com galán, lorito, pámpano, peine, pejepeine o papagayo. Crida l’atenció pel seu aspecte pla, el color salmó, a vegades vermell intens, i la pell gelatinosa. Mesura entre 12 i 16 centímetres, pesa entre 25 i 55 grams i té una longevitat d’entre 7 i 8 anys. El seu hàbitat preferit són els fons arenosos, pròxims a les praderies de posidònia, on poden camuflar-se davant l’atac de depredadors, encara que sovint es defensen també amb les seves esmolades dents. S’alimenta d’invertebrats, petits peixos, mol·luscos i crustacis, i el seu període reproductiu és a final d’estiu.