30 Jun Porroig, la badia annexa: territori de pescadors i del telègraf

La platja de Es Torrent es diu així perquè es situa a la desembocadura d’un torrent. Aquest es troba annex a la badia de Porroig i bona part del paisatge que s’albira des de la riba, les gandules i les taules del restaurant, el conformen els penya-segats que tanquen aquesta rada pel sud, amb els illots que la precedeixen en primer terme: s’Illeta Grossa i s’Illeta Petita.

Porroig sempre ha estat una de les badies més resguardades per a fondejar durant l’estiu i per això els pescadors també la van triar per a situar en diferents trams de la seua ribera gran quantitat de varadors, que llavors s’empraven per a protegir els llaüts (la barca tradicional de pesca), a l’hivern o quan hi havia tempestes. Avui aquestes construccions mantenen el mateix ús, però també alguns residents les empren per a passar el dia en família i gaudir de la mar.

La badia compta amb tres zones de bany. La principal és la pròpia platja de Porroig, una mitja lluna repleta de varadors, amb una riba de grava fina que permet accedir fàcilment a l’aigua, que és cristal·lina. Al costat nord es situa també la platja des Cucó, amb una ribera de còdols, encara que amb bancs d’arena fina a l’interior. A l’altre extrem, al peu d’un penya-segat d’argila vermella, es troba sa Penya Roja, amb un altre petit conjunt de varadors, on es pot trobar un bon lloc per a nedar, després de descendir per un caminet que sorteja el precipici.

Com a curiositat, val la pena ressaltar la presència d’una caseta feta de pedra de marès situada just a la zona d’aparcament de la platja principal, a dalt del penya-segat, actualment en ruïnes. Es tracta de l’antiga estació telegràfica, on es rebien les comunicacions entre Eivissa i la Península, a través d’un cable submarí, que en alguns trams descendia fins als 800 metres de profunditat i que unia les seixanta milles nàutiques que separen Xàbia d’aquesta petita cala pitiusa. El cable ascendia des de la riba fins a la caseta i, a partir d’aquí, mitjançant una línia de 14 quilòmetres de longitud sostinguda per pals, es derivava a l’Oficina de Telègrafs de la capital.

El telègraf va arribar a Eivissa en 1860, dècades abans que el telèfon. El primer cable va unir Xàbia amb Cala Vedella i el segon, aquesta mateixa localitat alacantina amb Cala Molí. El tercer cable va ser el de Porroig, instal·lat en 1890. Va romandre en funcionament fins que va ser tallat en el transcurs de la Guerra Civil (1936-1939).

L’interior de la badia es troba ocupat per una àmplia praderia de posidònia, on crien tota classe de peixos i mol·luscos. Per això, és essencial evitar fondejar sobre ella, ja que és una planta submarina protegida.