Tardor, temps de recol·lecta a les salines d’Eivissa

Les salines d’Eivissa, que s’exploten des de temps fenicis, fa 2.600 anys, ocupen una part important del territori eivissenc del Parc Natural de Ses Salines. La reserva abasta gairebé 3.000 hectàrees terrestres i 13.000 marines, i s’estén pel sud d’Eivissa i el nord de Formentera, incloent tot el braç de mar que les separa.

El desenvolupament de treballs per a una producció continuada de sal va donar començament en temps dels musulmans, entre els segles XII i XIII. Les grans millores tècniques que van començar a configurar els estanys com són avui dia van arribar després de la reconquesta cristiana, en el segle XIII. Abans d’això, el preuat mineral per a conservar aliments es recollia a la vorera de dos grans estanys que llavors existien.

Avui la sal eivissenca és un dels productes més interessants que genera l’illa i es refina per a consum domèstic. També s’exporta al natural a països del nord d’Europa, que l’utilitzen sobretot en conserveres de peix en salaó. Dos dels principals països importadors són Illes Fèroe i Portugal. El procés de càrrega i descàrrega es realitza en el moll de Sa Canal, en un extrem de la platja de Ses Salines. Actualment treballen en el procés d’extracció de sal unes vint persones, enfront de les de 1.000 que va arribar a concentrar aquesta indústria quan tot el procés es feia de forma manual.

La reixeta que componen els estanys quan s’observen des de llocs elevats també varia de color, des de blaus i verdosos fins a rosats intensos. En realitat, el color està relacionat amb la concentració de sal i les espècies que colonitzen l’aigua. Hi ha tres tipus d’estanys: escalfadors, concentradors i cristalitzadors. Els escalfadors acumulen aigua de la mar, que entra a les salines a través de dues comportes. Concentren aigua amb un percentatge de salinitat que va des dels 36 grams per litre habituals de la mar, fins als 85 grams per litre.

En els concentradors l’índex de salinitat arriba fins als 170 grams. Aquí viu el crustaci del qual s’alimenten els flamencs i també una alga microscòpica (Dunaliella savina) i un bacteri (Halobacterium salinerum). Aquestes dues últimes són les responsables de la tonalitat rosada que adquireixen els estanys. L’aigua finalment passa als cristalitzadors, menys profunds, on es recull la sal, habitualment durant els mesos de setembre i octubre. És, per tant, temps de collita a les salines d’Eivissa.

No Comments

Post A Comment