Cuina eivissenca de Nadal

En l’Eivissa d’antany, l’única font ingressos per a les famílies del camp eren la fruita seca. Totes les finques comptaven amb grans extensions d’arbres de secà, com a ametllers i garrovers. Tots dos es collien en el mes d’agost. Després les ametlles es posaven al sòl per assecar-les la beina, es pelaven fins a la closca i s’empaquetaven en sacs. Una vegada llestes, es venien a pes a majoristes de la illa, que les exportaven a bord de les velles goletes que llavors enllaçaven amb la península.

Els eivissencs del camp eren pràcticament autosuficients, però la fruita seca els aportava els fons necessaris per a robes i productes de primera necessitat, com a sucre, arròs, cafè… No obstant això, sempre solien reservar una quantitat d’ametlles per elaborar determinats plats típics, sobretot en Nadal. Un d’ells, la Salsa de Nadal, constitueix el major homenatge que la tradició gastronòmica pitiusa rendeix a l’ametlla. Un plat tan estrany i original que tot el que ho prova sol quedar molt sorprès. Pura alquímia d’hivern.

La salsa de Nadal és un dels postres realment impactants i cada casa té la seva recepta. Es tracta d’una sort de torró líquid, a força d’ametlles, mel, canyella, ous i llimó, als quals s’incorpora aigua. Hi ha qui fins i tot la substitueix per brou de pollastre i altres variants. Com sol ocórrer, existeixen tantes receptes com a famílies.

La salsa només s’elabora per aquestes dates i és un plat llaminer i contundent, que a més solia requerir de bastant treball, ja que abans de començar a cuinar calia trencar les closques de les ametlles, després bullir-les per extreure’ls la pell i finalment torrar-les. Se serveix en tassa i solen acompanyar-se d’un bescuit lleuger i casolà.

torropages1

A aquest dolç se suma un altre, també habitual en moltes cases eivissenques: el torró pagès. La seva textura, encara que no el seu sabor, recorda al massapà. La seva base és la mateixa: ametlles, sucre, ous, llimona, canyella… Sorprèn que amb idèntics ingredients es produeixin dues postres tan radicalment diferents.

Com és lògic, el Nadal també està vinculada a un plat salat, anomenat sofrit pagès. Un guisat espectacular, d’elaboració lenta i laboriosa, on es barregen diferents tipus de carn –sobretot pollastre de corral i be o cabrit–, amb sobrassada i botifarra, els embotits típics, un sofregit de verdures i alls, i patata de la illa. Se serveix precedit d’una sopa de sabor intens i aromàtic. Estem davant la recepta més important de la gastronomia eivissenca, si excloem les de tradició marinera, i se serveix també durant les festes patronals.

Tant la salsa com el torró o el sofrit són plats d’hivern, que gaudim només en aquestes dates i que resulten excessivament calòrics per a l’estiu. Aquesta és la raó que no solen trobar-se fora d’aquesta època en gairebé cap restaurant. Per tant, si es visita Eivissa durant les festes nadalenques, provar-los constitueix gairebé una obligació. Bones festes per a tots!

sofritpages1

No Comments

Post A Comment