19 Oct Tradició gastronòmica de Tots Sants, el ‘Halloween’ d’Eivissa

Ja s’aproxima l’1 de novembre, festivitat de Tots Sants i festa nacional a Espanya. La festa de difunts a Eivissa se celebra d’una forma especial, com per tot el país i en moltes altres parts del món –vegeu ‘Halloween’ a Estats Units, amb el seu esperit carnavalesc que ja s’ha introduït a Europa, o el famós ‘Día de los Muertos’ mexicà–.

A les illes Pitiüses, la tradició que envolta la nit de difunts està molt vinculada a la gastronomia. Antigament se celebrava la vespra (31 d’octubre) i els dos dies següents. Per a aquest dia, les famílies endrecen els cementiris i posen flors fresques als difunts. Segons la tradició, la vespra de l’1 de novembre era el dia en què els esperits dels morts tornaven a casa per compartir aquesta jornada amb els seus.

La tradició marca que aquest dia tots es reuneixen entorn de la taula i celebren Sa trancada, una degustació de fruits secs, amb ametlles, pinyons i nous, que s’obren al moment. També se serveixen fruites de temporada, especialment magranes, i les figues que s’han assecat al sol en el mes d’agost. La rebosteria té, així mateix, un gran protagonisme. El dolç més tradicional d’aquestes festes són els panallets, una bola de massapà feta al forn que per fora es decora amb pinyons o ametlles.

Tampoc falten els típics bunyols eivissencs, que en algunes cases es preparen amb patata i en altres amb carabassa. El costum determina que en acabar de sopar la taula no es recull, sinó que es deixa perquè els esperits, si tenen apetit, també gaudeixin del festí com la resta de la família. Antigament fins i tot es posava un plat per a ells a la taula i es deixava encesa un llum d’oli tota la nit. En algunes cases també col·locaven espelmes per l’exterior, de vegades dins de carabasses, per ajudar-los a trobar la llar.

A Mallorca, així mateix, és molt típic que els padrins i les padrines obsequiïn als seus fillols i filloles amb un rosari dolç, ón els comptes se substitueixen per caramels o fruites gebrades. Per proximitat, aquesta tradició també se segueix en algunes cases de l’illa.

Els nens, antigament, fins i tot tenien la seva pròpia versió del famós “truc o tracte” en algunes zones pitiusas. Anaven a les cases, cridaven a la porta i preguntaven: “No hi ha res per ses ànimes”. Llavors els solien conestar: “Ni menys per els cossos”. Els nens acabaven dient: “Mal t’he caiga es cul a trossos” i tot eren rialles.

Resulta sorprenent, amb l’extens que és el món i els oceans que ens separen, que existeixin tradicions tan similars a tants llocs.