04 Jun De la mar l’anfós…

Diu un popular refrany en castellà que “de la mar el mero y de la tierra el cordero”. Una conclusió que sembla especialment concebuda per a Eivissa, ja que antany el bestiar, juntament amb el cabrit, el porc i diverses aus, era l’única carn que podia trobar-se a la illa, i l’anfós el millor peix que se servia a les taules pitiusas.

Avui els gustos han canviat i hi ha qui prefereix un gall de Sant Pere, una roja o un dentol, però, en qualsevol cas, l’anfós segueix sent de lo millor, per la textura fibrosa i la vegada tendra de la seva carn i el seu sabor delicat. A Es Torrent es una de les espècies que més treballem i sempre sol formar part dels nostres bullits, parrilladas i arrossos, i molts clients ens ho demanen al forn.

D’aquesta espècie destaca el seu color marró, que varia entre tons clars i foscos, de vegades amb taques, i sobretot, la seva potent mandíbula inferior, que sobresurt. En els restaurant se solen servir peces d’a partir d’un quilo, però poden arribar a viure 50 anys, midar un metre i mig i pesar més de 50 quilos, encara que s’han arribat a pescar exemplars en el Mediterrani de més de 100.

Estem davant un peix solitari, que viu en una zona limitada però amb un bon nombre de forats on acollir-se, encara que sol tenir un més habitual que considera la seva casa. S’alimenta d’altres peixos més petits, alguns crustacis, i sobretot de polps i sèpies. Es reprodueix a l’estiu, quan els individus sexualment madurs tendeixen a agrupar-se en zones reduïdes, a uns 15-30 m de profunditat. Al llarg de la seva vida (després de 10 o 12 anys) l’anfós canvia de sexe, passant de femella a mascle.

A Eivissa sol ser el peix amb els preus més elevats del mercat i se sol esgotar tot just començar. El que es pesca a l’illa es distribueix sota la marca de garantia Peix Nostrum, amb la seva característica etiqueta de color groc, engegada per les dues confraries de la illa: Eivissa i Sant Antoni. Ningú deuria marxar-se d’Eivissa sense provar el seu deliciós sabor. Bon profit!