24 Gen La gastronomia d’Eivissa, llegat de les civilitzacions que van dominar l’illa

La gastronomia d’Eivissa no pot comprendre’s sense conèixer les grans civilitzacions que han dominat l’illa i rastrejar el llegat que han deixat. Encara que van ser molts els pobles que van desembarcar a n’aquest territori al llarg de la seva història, existeixen quatre que han exercit una influència determinant: púnics, romans, àrabs i cristians.

Aiboshim

Els arqueòlegs afirmen que Eivissa està poblada des de l’any 5.000 abans de Crist. No obstant això, no va ser fins al segle VIII a. de C., amb l’arribada dels fenicis, quan l’illa es va convertir en un lloc important del Mar Mediterrani. En aquesta època es va crear el poblat de Sa Caleta, prop d’Es Torrent, de naturalesa industrial i proper als llacs de sal. Un segle més tard van fundar l’actual capital, que ja es va erigir en una parada imprescindible de la ruta comercial fenícia, la qual cosa implicava un trànsit constant d’aliments i altres productes. D’Eivissa sortien fruits secs, oli d’oliva i vi, entre altres cosses.

Ebusus

L’ocupació romana de Mallorca i Menorca, en el 123 a. de C., va iniciar la caiguda de l’Eivissa púnica. La indústria insular va entrar en decadència per la rebaixa de les exportacions i no es va recuperar fins a la romanització d’Eivissa. L’illa era llavors coneguda com Insula Augusta i l’antic assentament fenici-púnic de la capital va ser rebatejat com Ebusus. La ciutat fins i tot va arribar a posseir alguns equipaments característics de la civilització romana, com el fòrum, del que es desconeix la seva ubicació, i es van construir múltiples infraestructures pel territori insular, com l’aqüeducte de S’Argamassa, a Santa Eulària, on s’elaboraven conserves de peix salat.

Madina Yabisa

Els musulmans van batejar Eivissa com Madina Yabisa, encara que no la van ocupar definitivament fins al 902. L’arribada de la cultura musulmana va implicar la recuperació de la vida urbana, encara que van treballar intensament el camp i el van dotar de sèquies, safaretjos i canals, per fer-ho més productiu; una herència que els eivissencos van seguir aprofitant fins a mitjan segle XX a Ses Feixes o a Es Broll de Buscastell, encara avui.

Eivissa

A l’agost de 1235, les tropes catalanes comandades per l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgrí, van conquistar Eivissa als musulmans. Aquest canvi dràstic no va implicar modificacions importants en l’estructura urbana, ja que els catalans van aprofitar les construccions àrabs. La mesquita va ser reconvertida en esglèsia parroquial i es van reparar els llenços defensius de la muralla. La gastronomia, no obstant això, va sofrir canvis substancials, amb l’arribada de la matança del porc i plats de tradició catalana. Al segle XVI es van erigir les muralles renaixentistes i als posteriors moltes de les infraestructures que encara perduren avui dia. Eivissa, en realitat, es va mantenir sense massa canvis, especialment en el camp, fins a mitjan segle XX, amb la irrupció del ‘boom’ turístic. Va sorgir la nova economia i multiculturalitat que ens caracteritzen avui dia.

Tot aquest passat compon la nostra tradició gastronòmica.