Eivissa, l’illa sense subhastes: una història de la pesca professional

La història d’Eivissa no pot comprendre’s sense l’activitat pesquera. Gràcies als arqueòlegs avui sabem que ja hi havia pesca organitzada en temps de fenicis i cartaginesos. Es va multiplicar amb els romans, que fins i tot van establir indústries de conserves i salsa garum –el ketchup de l’època, fet amb carn i vísceres de peix–, productes que després s’exportaven.

En l’Edat Mitjana ja es tenen notícies d’una regulació específica de la venda de peix a la ciutat, per part del govern de llavors: la Universitat. El mercat de proveïments es trobava a l’interior de les muralles i es dividia per oficis: forners, carnissers i, per descomptat, peixaters. Aquests últims estaven obligats a vendre ells mateixos –o algú de la seva família, gairebé sempre les seves dones– el gènere que extreien de la mar. Així s’evitava que s’encarís per la intervenció d’intermediaris; una característica insòlita d’Eivissa. Els peixaters de la ciutat, a més, tampoc podien oferir les seves captures per zones rurals de l’illa, fins que no quedés atesa la demanda a la ciutat.

L’altra característica intrínseca del negoci del peix fresc d’Eivissa és que no existeixen, en tota la seva història, antecedents de subhastes de peix, cosa que avui encara es manté. A Eivissa no hi ha llotja, solament confraries on tot el gènere es pesa i anota. Els pescadors estableixen un preu just i així no fluctua, la qual cosa permet una major cura dels caladors. S’extreuen únicament les quantitats que exigeix la demanda interna i s’aposta per les varietats que corresponen a les diferents èpoques de l’any.

P1650434

La pesca, en tot cas, sempre ha estat artesanal. No va existir una associació de professionals de la mar fins a 1922, quan es constitueix el Pòsit de Pescadors. La seva primera seu se situava en un edifici que encara existeix, al final del port, al costat del mur d’abric i la Plaça de Sa Torre, que tanca el barri de Sa Penya.

Actualment pesquen dues confraries: Eivissa i Sant Antoni, que sumen un total de 80 socis, amb una flota de 6 embarcacions de bou i 55 d’arts menors (llaüts). Aquestes últimes tenen com a activitat preferent la pesca amb xarxes, que segons l’època de l’any alternen amb palangre, bolitx o artet i arts de parada.

Segons l’art de pesca, les espècies que habitualment s’atrapen són les següents:

– Pesca de bou: gall de Sant Pere, roja, moll, rap, lluç, polp, calamar i gerret.

– Xarxes: roja, rascassa, sèpia, moll i llagosta.

– Palangre: pagre i dentón.

– Artet o bolitx: gerret (caramel)

– Arts de parada: sírvia i tonyina

No Comments

Post A Comment