Figues seques, dolç nèctar d’Eivissa

Els eivissencs d’antany orientaven tota la seva vida a procurar-se aliment de mil maneres. L’estiu constituïa l’època més rica en fruita i els pagesos coneixien un munt de fórmules per conservar-la i gaudir-la al llarg de tot l’any. El major exemple són probablement les figues, que es recol·lectaven de les figueres, arbre de secà especialment adequat per al clima sec de l’illa.

El paisatge d’Eivissa, de fet, resultaria estrany sense aquests arbres de fulla caduca, que la gent del camp apuntalava amb pals de fusta perquè creixessin a l’ample i així resultessin més productius i fàcils de recol·lectar. Es conreen dotzenes de varietats de figueres i cadascuna ofereix fruits de sabor i aspecte característic. Hi ha orioles, albocors, alcudies, blanques, verdals, bordissots, coll de dama, julies, martinenques… Unes tens el color verdós, amb matisos clars i foscos, i unes altres maduren amb morats i negres…

higuera16

Les més exquisides, per a molts, són les orioles, que es gaudeixen fresques, mentre que unes altres es destinen a l’assecat, convertint-se en autèntics dolços. El procés de deshidratació, sota el sol i damunt d’un canyís, es perllonga per espai d’entre quatre i set dies. Les que ja han començat a assecar-se a l’arbre es deixen senceres, mentre que les més fresques es parteixen en dues meitats sense arribar-les a separar del tot. En els últims dies s’acaben de secar amb les dues meitats juntes. Una vegada les figues ja estan llestes cal possarles al forn, primer durant 15 minuts a 100 graus i llavors 60 minuts a 80 graus.

Després de deixar-les reposar 24 hores, arriba el moment d’escaldar-les en aigua bullint, per eliminar qualsevol impuresa i deixar-les brillants. El procés es fa tres vegades durant uns segons. Després s’assequen embolicades en tela i finalment s’envasen en pots, alternant capes de fruita amb fulles de garrover –que la protegeixen de la humitat– i flor de frígola esfrimolada. Constitueix una de les especialitats més apetitoses de l’hivern i s’acompanya d’ametlles torrades, també de la illa. Exquisit.

DSC_0619

No Comments

Post A Comment