09 Feb Eivissa, territori de pirates i corsaris

Una de les majors curiositats d’Eivissa espera en el port de la ciutat i té forma d’obelisc. Aquells que s’atraquen i llegeixen la llegenda que l’acompanya solen sorprendre’s, ja que el monument homenatja als corsaris d’Eivissa. No hi ha un altre al món, excepte l’estàtua dedicada a Sir Francis Drake, en la localitat anglesa de Plymouth.

Des que els àrabs van ser expulsats de la illa, al segle XIII, i fins al segle XVIII, Eivissa i Formentera van viure assetjades pels filibusters, que sobretot arribaven procedents del nord d’Àfrica. Aquesta sensació de perill permanent va acabar afectant d’una forma molt substancial a l’arquitectura i les tradicions de l’illa, ja que els seus habitants no només havien d’erigir construccions per acollir-se i contribuir a la seva manutenció, sinó que a més havien de proporcionar-los refugi enfront dels invasors.

Els xabecs turcs i africans arribaven inesperadament i atacaven sense contemplacions els pobles, cales i cases de camp, portant-se el que poguessin; des d’aliments a animals domèstics, passant pels propis eivissencs, que en moltes ocasions van acabar als mercats d’esclaus del Magrib.

Els seus principals objectius eren, no obstant això, tres: el port d’Eivissa ciutat, les salines i la desembocadura del riu de Santa Eulària, on abundaven els molins d’aigua. Aquesta ansietat permanent es va traduir en la construcció de les esglésies rurals, les muralles de la capital, les torres de vigilància de la costa i les torres de l’interior. Tots ells són avui monuments, però antigament constituïen l’únic refugi on posar-se a resguard de l’esclavitud o la mort.

Els únics que es van atrevir a fer front als pirates eren els corsaris locals, dels quals ja hi ha constància al segle XIV, encara que la seva fama es va estendre sobretot durant els segles XVII, XVIII i XIX. Els bucaners eivissencs creuaven el Mediterrani sota patent de cors, concedida per la corona espanyola. Disposaven de llicència per aguaitar qualsevol embarcació i port enemic, a canvi de la cinquena part del botí.

El més famós filibuster eivissenc es va dir Antoni Riquer i va vèncer a més d’un centenar d’embarcacions enemigues. L’episodi més important, no obstant això, va ser la captura del buc Felicity, molt més gran, millor armat i amb més personal, quan navegava amb bandera gibraltarenya enfront de la costa de l’illa. El monument als corsarios rememora aquell succés i constitueix un permanent recordatori que Eivissa no només és illa de pescadors sinó també de corsaris.