Els varadors, part essencial del paisatge d’Eivissa

Quan es parla de la costa d’Eivissa sempre s’al·ludeix a les cales recòndites, d’aigües transparents i colors que oscil·len entre els turqueses i els maragdes dels fons sorrencs, als verds foscos i blaus profunds de les prades de posidònia. En aquestes descripcions, no obstant això, sol passar desapercebut un element únic i característic d’Eivissa, que conforma una part importantíssima de la cultura de la pesca a la illa: els varadors.

Aquests petits refugis de pescadors constituïen un element essencial en el ritual d’aprovisionament dels eivissencs en els temps anteriors a l’arribada del turisme. Des de fa aproximadament un segle, aquestes casetes van anar proliferant com una solució perquè els pitiusos poguessin donar refugi a les seves embarcacions, posant-les a resguard de les tempestats de l’hivern.

dsc_9726

En l’actualitat, en la costa d’Eivissa s’estima que hi ha al voltant de 1.500 varadors, la majoria destinats a acollir embarcacions o aparells de pesca, encara que és cert que alguns han aprofitat aquest costum per erigir petites cabanyes destinades a l’oci. Els anys 70 i 80 del segle XX van ser els de el gran auge dels varadors, ja que les famílies aprofitaven aquesta petita infraestructura per reunir-se els caps de setmana, cuinar una paella a l’aire lliure i gaudir del mar, mentre els nens es banyaven.

Els varadors segueixen permetent als pescadors anar a pescar tot l’any sense por al fet que els temporals els destrossin les embarcacions, com sí ocorre quan queden fondejades. Els varadors, així mateix, permeten sortir a pescar amb la freqüència que es vulgui sense contratemps. Consten de dues guies paral·leles en pendent, unides per travesses que s’unten amb sèu perquè els llaüts –la barca tradicional de pesca– es llisquin amb facilitat. A l’interior de la caseta, al fons, hi ha un torn amb una corda que permet pujar o treure la barca amb suavitat. En la majoria dels refugis ha estat substituït per un motor de bateria.

Un total de 65 casetes, situades a Sa Caleta i Sa Punta des Molí, han estat declarades Bé d’Interès Cultural, però en moltes altres cales poden trobar-se petites acumulacions d’elles, com Cala d’Hort, Porroig, Cala Mastella, Cala Vedella o És Portitxol, per citar alguns exemples. Són part essencial del paisatge de la illa i de la vida dels pescadors.

dsc_6143

No Comments

Post A Comment