Greixonera i altres dolços d’Eivissa

La fórmula de la gastronomia d’Eivissa respon a múltiples variables: l’enorme quantitat de productes que genera l’illa, el llegat cultural de les diferents civilitzacions que l’han conquerit, les necessitats de conservació dels aliments quan encara no existien electrodomèstics i una població amb múltiples rituals festius, on la gastronomia sempre ha ocupat un lloc preponderant. Igual que les receptes salades de pescadors i pagesos, els dolços pitiusos també constitueixen un homenatge a l’inèdit. Exemplifiquen el llegat àrab de Yabisah i la seva fusió amb la cultura catalana.

Aquesta realitat ens obliga a que en Es Torrent siguem especialment acurats amb les postres. Ens agrada oferir plats de contrastos; mossos que, en un ambient de platja com el nostre, resultin refrescants i rematin la degustació. Alguns s’han convertit en un clàssic i els nostres comensals ens els reclamen cada vegada més. Entre ells, les maduixes al pebre, la pinya gratinada, el pastís de llimona, el flam de plàtan i pinyons i, per descomptat, la greixonera; la nostra versió d’una de les receptes més tradicionals de l’illa.

Aquest pastís, de textura similar al pudding, s’elabora amb ensaïmades, ous, llet i diversos condiments, com canyella, ralladura de llimó… És molt habitual a les cases de camp i el seu sabor és tan intens que cada vegada es demana més en els restaurants.

_dsc0329-post-greixonera

A Eivissa, a més dels dolços nadalencs que ja avancem en aquest post, hi ha una multitud d’elaboracions llamineres. Una altra recepta festiva i molt tradicional és el flaó. És el particular pastís de formatge de l’illa, que s’elabora amb formatge fresc –millor d’ovella o cabra– i herbasana, a més d’altres ingredients. És un plat que parla per ell mateix i que pot trobar-se en totes les pastisseries, encara que cadascuna exhibeix la seva pròpia recepta.

En festes, a més, les famílies elaboren dos dolços molt característics: els bunyols i les orelletes. Els primers se serveixen ensucrats i es preparen amb ous, farina i patata, encara que aquesta pot ser substituïda per carabassa o poma. Les orelletes, per la seva banda, són coques ensucrades d’ou i farina. Tots dos porten anís i altres ingredients, i cal acudir a les festes dels pobles per provar-los, encara que algunes botigues de tota la vida els ofereixen.

Aquestes quatre postres són els més coneguts i populars, però hi ha molts altres. A Eivissa també es cuinen tendres ensaïmades, bescuits amb albercocs i altres fruites, codony, farinetes, quallada de llet de cabra, macarrons de Sant Joan (similar a l’arròs amb llet però amb pasta en comptes de cereal), magdalenes d’ametlla i panellets, per citar alguns. Si s’acompanyen d’una copa de licor d’herbes, millor que millor.

.

No Comments

Post A Comment