23 Set El llaüt, senyal d’identitat dels pescadors d’Eivissa

En Es Torrent no seríem res sense els nostres pescadors, que ens proporcionen el millor gènere amb el qual cuinar, gràcies a tècniques que han anat passant de generació en generació. Les seves captures són el punt de partida sobre el qual erigim la nostra gastronomia, però ells també tenen un puntal sobre el qual fonamenten el seu treball. Estan les xarxes, els ams, fils i suros i, per sobre de tots, la seva embarcació: el llaüt.

Es tracta de la barca tradicional de la costa Mediterrània, que antigament s’utilitzava tant per transportar mercaderies com per capturar peixos i mariscs. Els llaüts, així mateix, són responsables de bona part del paisatge tan característic d’Eivissa, amb aquestes cales esquitxades de varaderos. Són els refugis construïts pels pescadors per donar refugi a les seves petites naus durant les tempestats.

Avui escoltem el ressò dels motors dels llaüts, mentre passen per davant d’Es Torrent i la costa d’Es Cubells. Antany, no obstant això, navegaven a vela. Són característics per la seva resistència i estabilitat, i en els temps difícils molts pescadors s’atrevien a travessar el Mediterrani amb ells, quan encara no hi havia motors, fins a la costa algeriana. Allí feien contraban amb sucre, cafè i altres productes de primera necessitat que escassejaven a l’illa.

Encara avui, els millors llaüts que es conserven són artesanals. Els construïen els mestres d’aixa. La fusta emprada en els llaüts sol ser pi autòcton, que s’escull en funció de la grandària de cada peça i es deixa assecar durant un any. En realitat es tracta d’una adaptació, normalment a menor escala, dels antics xabecs de vela llatina.

Amb el pas del temps van evolucionar i s’adaptaren les característiques del seu ús. Per això, a les cales de pescadors trobem uns llaüts més petits i de menor calat, sense cabina, per anar costa a costa i pescar. El seu casc és buit i accessible des de la coberta a través dels denominats quarters, unes tapes de fusta rectangulars sota les quals es guarden els aparells, se situa el motor i altres accessoris. Els llaüts que operen més lluny, no obstant això, solen disposar de cabina, una quilla major i la seva forma és lleugerament més estilitzada i aerodinàmica, per afrontar condicions adverses. Es tracta, sens dubte, d’un dels elements més característics de la forma de vida tradicional dels eivissencs; un monument a la cultura pitiusa dels pescadors i els mariners.